electricidad o electronica

La electricidad trabaja con conductores y la electrónica con semiconductores que tienen unas propiedades diferentes.

La electrónica ha permitido la miniaturización de los aparatos, la posibilidad de automatización y programación de procesos y un gran desarrollo de las tecnologías de la información y la comunicación.

En las siguientes ilustraciones se muestran ejemplos de aparatos eléctricos y electrónicos. 

En electricidad, la oposición al paso de la corriente hace que las resistencias produzcan calor (ejemplo: una cocina eléctrica, un horno, un radiador eléctrico, una tostadora, un secador de pelo, etc.).

En electrónica se trabaja con resistencias mucho más pequeñas que, al oponerse al paso de la corriente, limitan el valor de la intensidad que pasa por el circuito.

Las resistencias, tanto en electricidad como en electrónica, se pueden representar de dos formas, ambas igualmente válidas:
                         
El valor de la resistencia se mide en ohmios (Ω).

Cuantos más ohmios, más se opone la resistencia al paso de la corriente y más baja es esta última. Como en electrónica se trabaja a veces con resistencias muy altas, pueden emplearse múltiplos kΩ, que equivale a mil ohmios. 

 

corriente C vs corriente A

Thomas Edison y Nikola Tesla han sido dos de los mayores genios e inventores de la historia. A pesar de ello, el primero es conocido casi en exclusiva por la bombilla incandescente y el segundo es prácticamente desconocido para el público general. Sin embargo, hace más de un siglo que ambos comenzaron una “guerra”, conocida a día de hoy como la guerra de las corrientes.
La corriente continua (CC) es aquella que fluye a lo largo de un circuito eléctrico siempre en el mismo sentido. La mayoría de los dispositivos electrónicos que empleamos en nuestro día a día (ordenadores, tablets, teléfonos móviles, etc. hacen uso de este tipo de sistema.
Mientras tanto, la corriente alterna (CA) cambia su sentido de circulación un determinado número de veces por segundo (en España, 50 veces). La mayoría de los motores eléctricos (grandes consumidores de electricidad a nivel mundial) utilizan corriente alterna.

” La corriente alterna es actualmente la forma dominante en la generación, transporte y distribución de electricidad.

A pesar de que las primeras centrales eléctricas del mundo generaban corriente continua haciendo girar dinamos, la corriente alterna es actualmente la forma dominante en la generación, transporte y distribución de electricidad.
Esas primeras centrales de CC, impulsadas por Edison, presentaban la dificultad de cambiar el nivel de voltaje, lo que hacía necesario que estuvieran situadas en el mismo sitio o cerca del lugar de consumo para reducir las pérdidas. Por el contrario, las centrales de corriente alterna, respaldadas por Tesla, permitían cambiar los niveles de voltaje de forma sencilla y económica mediante el empleo de un transformador eléctrico, posibilitando el transporte de electricidad a larga distancia.
Así las cosas, al ver su negocio en riesgo, Edison inició una campaña pública de descrédito contra la corriente alterna que lo llevó a electrocutar animales en público y promover el uso de la silla eléctrica para alertar de los peligros de la corriente alterna. No obstante, a pesar de sus intentos, la construcción de plantas centralizadas de gran tamaño dio lugar a economías de escala que decantaron la balanza en favor de la corriente alterna. Sin embargo, en los últimos años, la corriente continua de Edison ha vuelto a cobrar importancia.

” Abengoa va a poner en marcha el mayor sistema de corriente continua de alto voltaje del mundo.

El desarrollo de los semiconductores y, con ellos, los avances en el campo de la electrónica de potencia han permitido la proliferación de convertidores (aparatos capaces de transformar corriente alterna en corriente continua y viceversa) de gran eficiencia y con unos costes que los hacen competitivos en el mercado. Esto ha dado un giro a la forma de transportar electricidad y la corriente continua de alto voltaje (HVDC) es considerada hoy en día como una opción viable técnica y económicamente para el transporte de grandes cantidades de energía cuando es necesario salvar grandes distancias. Esta forma de transmisión se ve favorecida por el aprovechamiento de fuentes renovables, las cuales se encuentran, generalmente, lejos de los puntos de consumo. Un ejemplo es la eólica “off-shore” en el norte de Alemania. Otro, la hidroeléctrica en el norte de Brasil. En este caso en concreto, Abengoa está a punto de poner en marcha el mayor sistema de HVDC del mundo, formado por dos líneas HVDC de 2.375 km y 3.150 MW cada una.

                                            

GEORGE BOOLE

 Geroge Boole va nàixer a Lincon,Lincolnshire,el 8 de novembre de 1815 i va morir a Ballintemple,Cork,el 8 de desembre de 1864.Va ser un matemàtic i un filòsof anglès .Com a inventor de l'algebra de Boole,també la base de l'aritmètica computacional moderna.Boole es considerat un dels fundadors del camp de les ciències de coputació.Lany 1854 va ser publicada l'"An investigation of the laws of thought,on es va desenvolupar un sistema de normes que li van permetre expressar,manipular i simplificar arguments de problemes lògics i filosòfics que admitien dos estats,el cert i el fals,mitjançant procediments matemàtics. 

Va ser fill d’un pare matemàtic que li va ensenyar molt sobre la matèria, començà a treballar el 1849 de professor de matemàtiques a Queen's College,Irlanda. El 1856 es va casar ambMary Everest Boole.Va publicar molts articles i treballs al llarg de la seva vida sobre temes de matemàtiques, especialment sobre equacions.Bole, va ser un dels primers homes a escriure sobre la lògica, encara que ell ho negava perquè deia que allò que posava en els llibres era àlgebra. Anys després, altres matemàtics demostraven que les seves equacions i problemes es podien aplicar a aparells electrònics, com ara en commutadors d'encaminament de telèfon. També deien alguns que circuits com els interruptors elèctrics es podien representar amb l’àlgebra “booleana”, i que formaven part del funcionament bàsic dels equips digitals actuals. A partir d'aquestes teories creu que els problemes d'àlgebra que escrivia eren la base de l’aritmètica computacional moderna.

GEORGE BOOLE

George Boole va ser un matemàtic i filòsof anglés. Va nàixer el dia 2 de novembre de 1815 i va morir el dia 8 de desembre de 1864. Boole es conegut per crear l’algebra de Boole, que consisteix en l’esquematització els enunciats utilitzant una aritmètica binaria. En 1854 va publicar una serie de teories que permetien expressar, manipular i simplificar problemes lògics i filosòfics els quals admetien dos estats (verdader o fals) mitjançant procediments matemàtics. Boole es considerat com un dels creadors de el camp de les ciències de la Computació. El passat 2 de novembre Google li va rendir homenatge creant un Doodle. Aquest doodle consistia en una serie de condicions ( x AND y, x XOR y, x OR y, NOT y, NOT x) on segons els valors que es mostraven en els cercles de color negre ( x, y) es pintaven les lletres que formaven la paraula GOOGLE.

Ací tenim diferents exemples. Per a entendre-ho millor comentarem la primera foto, que és la mes fàcil. Podem veure que els cercles negres tenen x,y. Com que baix de la G posa x AND y (significa que s’encendrà si apareixen les dos lletres alhora), la veiem de color. La segona O te un x OR y (significa que aquesta s’encendra si apareix una x o una y). En els cercles han aparegut les dos lletres, de manera que aquesta també s’encendrà, ja que complix les condicions. I així funciona amb els diferents estats. Podríem dir que sense Boole no haguérem pogut gaudir dels avantatges de la informàtica.

Corrent altern (CA) vs corrent continu (CC)

 El sistema de Edison, que utilizaba la corriente continua (CC), era poco adecuado para responder a estas nuevas demandas. El problema del transporte era aún más difícil, puesto que la transmisión interurbana de grandes cantidades de CC en 110 voltios era muy costosa y sufría enormes pérdidas por disipación en forma de calor.
En 1886, George Westinghouse, un rico empresario pero un recién llegado en el negocio eléctrico, fundó Westinghouse Electric para competir con General Electric de Edison. El sistema de la primera se basó en los descubrimientos y las patentes de Nikola Tesla, quien creyó apasionadamente en la superioridad de la corriente alterna (CA). Su argumento se basaba en que las pérdidas en la transmisión de electricidad dependían de la intensidad de la corriente (P=I^2*R) que circulaba por la línea. Para la misma transmisión de potencia y siendo esta producto de la intensidad por el voltaje (P=V*I), a mayor voltaje, menor intensidad de corriente es necesaria para transmitir la misma potencia y por lo tanto, menores pérdidas. Y a diferencia de la CC, el voltaje de la CA se puede elevar con un transformador para ser transportado largas distancias con pocas pérdidas en forma de calor. Entonces, antes de proveer energía a los clientes, el voltaje se puede reducir a niveles seguros y económicos.
La demanda de electricidad pronto condujo al deseo de construir centrales eléctricas más grandes y de llevar la energía a mayores distancias. Además, la rápida distribución de motores eléctricos industriales provocó una fuerte demanda por un voltaje diferente a lo 110 V usados para la iluminación.
Se impuso el CA al CC por las tres siguientes razones:
 
· Facilidad de transformación para ser transportado a largas distancias con pocas pérdidas
 
· Facilidad de reducción para uso industrial y doméstico de forma cómoda y segura
 
· La CA senoldal, ventajas:
        - Se pueden generar con facilidad y en magnitudes de valores elevados.
        -Su transformación en otras ondas de distinta magnitud mediante transformadores.

GEORGE BOOLE

George Boole va nàixer a Lincoln el 2 de novembre de 1815 i va morir a Ballintemple el 1864  i va ser fill d’un pare matemátic que li va emsenyar molt bé sobre la matèria. Va començar a treballar el 1849 de professor de matemàtiques. El 1856 es va casar amb Mary Everest Boole. Va ser el creador d’un sistema que s’anomena l’àlgebra de Boole.

Als vint-i-quatre anys, després de la publicació del seu primer escrit, va poder ingresar en Cambridge,però va haver de rebutjat l’oferta a causa dels seus deures respecte a  la seua familia. George Boole es va interessar sobretot per l’anàlisi matemàtic, la seua obra Anàlisi matemàtic de la lògica, que conté les seues primeres observacions sobre els vínculsentre la lògica i les matemàtiques i que molts consideren com el acta de naixement de la lògica matemàtica.

L’àlgebra de Boole

Aquesta forma de càlcul desenvolupad per George Boole és un sistema mitjançant el qual certs raonaments lògics poden expresar-se mitjançant les matemàtiques. Els elements del àlgebra de Boole són un conjunt de preposicions ,és a dir, de fets expressats mitjançant el llenguatge natural. El sistema matemàtic binari és el sistema numèric més utilitzat en els ordenadors. Els sistemes computaritzats consisteixen en nuclis magnètics que poden posar-se a treballar o detindres, els números 0 i 1 s’usen per a representar els dos estats possibles d’un nucli magnètic.

Les operacions que els microprcessadors poden fer amb informació binaria són molt simples.

George Boole

George Boole

George Boole va nàixer a Anglaterra el 2 de novembre de 1815 i va morir el 8 de desembre de 1864 era fill d’un pare matemàtic que li va ensenyar molt sobre la matèria.  

El 1849 va començar a treballar de professor de matemàtiques a Queen's College, a Irlanda. El 1856 es va casar amb Mary Everest Boole.

Va publicar molts articles i treballs al llarg de la seva vida sobre temes de matemàtiques, especialment les equacions. Va ser dels primers homes a escriure sobre la lògica, ell ho negava i deia que allò que posava en els llibres era àlgebra.  Altres matemàtics demostraven que les seves equacions i problemes es podien aplicar a aparells electrònics, com per exemple en commutadors d'encaminament de telèfon.

Àlgebra de George Boole (àlgebra booleana) en informàtica y matemàtica es una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques Y,O,NO I SI (AND, OR, NOT, IF) així com el conjunt de operacions, unió, intersecció i complement.

El àlgebra de Boole consisteix en la esquematització de enunciats bàsics utilitzant una artmetica binaria. Ell mateix va resumir  la seua troballa en aquesta senzilla i abstracta frase: Les interpretacions dels símbols 0 y 1 en el sistema lògic son “Nada” y “Universo”.

A very happy 11001000th birthday to genius George Boole! es una frase dedicada per google a George Boole que significa: un molt feliz 200é aniversari George Boole.

A very happy 11001000th birthday to genius George Boole! es una frase dedicada per google a george boole que significa : un molt feliz 200é aniversari George Boole.

George Boole

GEORGE BOOLE

George Boole (Lincolnshire, Inglaterra, 2 de noviembre de 1815-Ballintemple, County Cork,Irlanda, 8 de diciembre de 1864)

Fue un matemático i filósofo inglés. Boole publicó muchos articulos y trabajos al largo de su vida sobre temas de matemáticas , especialmente sobre ecuaciones.

En 1854 publicó An Investigation of the Laws of Thought on Which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities, donde desarrolló un sistema de reglas que le permitían expresar, manipular y simplificar problemas lógicos y filosóficos cuyos argumentos admiten dos estados (verdadero o falso) por procedimientos matemáticos.

Com a inventor de l'àlgebra de Boole, la base de l'aritmètica computacional moderna, Boole és considerat com a un dels fundadors del camp de les ciències de la computació. El 1854 va publicar "An Investigation of the Laws of Thought" on desenvolupava un sistema de normes que li permetien expressar, manipular i simplificar arguments de problemes lògics i filosòfics que admetien dos estats (cert i fals) a través de procediments matemàtics.

George Boole

GEORGE BOOLE

Va nàixer a Anglaterra el 2 de novembre de 1815 i era 

fill d’un pare matemàtic que li va ensenyar molt sobre la 

matèria.

Va començar a treballar el 1849 de professor de matemàtiques. El 1856 es va casar amb Mary Everest Boole. Va publicar molts articles i treballs al llarg de la seva vida sobre temes de matemàtiques, especialment sobre les equacions. Va ser dels primers homes a escriure sobre la lògica, encara que ell ho negava i deia que allò que posava en els llibres era àlgebra.  Altres matemàtics demostraven que les seves equacions i problemes es podien aplicar a aparells electrònics, com per exemple en commutadors d'encaminament de telèfon.

A partir d'aquestes teories creu que els problemes d'àlgebra que escrivia eren la base de l’aritmètica computacional moderna. Va morir el 8 de desembre de 1864.

George Boole

George Boole 

                Introducció 

George Boole va ser un matemàtic i filòsof anglès. Boole és considerat com a un dels fundadors del camp de les ciències de la computació i va manipular i simplificar arguments de problemes lògics i filosòfics que admetien dos estats (cert i fals) a través de procediments matemàtics.

            Biografia

Nascut a Lincoln (Anglaterra) el 2 de novembre de 1815 i fill d’un pare matemàtic que li va ensenyar molt sobre la matèria, va començar a treballar el 1849 de professor de matemàtiques a Queen's College, a Irlanda. El 1856 es va casar amb Mary Everest Boole. Boole va publicar molts articles i treballs al llarg de la seva vida sobre temes de matemàtiques, especialment sobre equacions. A partir d'aquestes teories creu que els problemes d'àlgebra que escrivia eren la base de l’aritmètica computacional moderna. Va morir el 8 de desembre de 1864.

           Doodle

El dia en què se celebra el 200è aniversari del Naixement de George Boole, Google ha volgut dedicar su 'doodle' a l'prestigis matematic anglès que va posar les bases del Funcionament dels motors de prop moderns. 

L'àlgebra booleana, com se la coneix popularment, és una estructura que esquematitza les operacions de lògica. 

I en aquesta fórmula es recolzen coses tan modernes com els videojocs, les aplicacions informàtiques i el propi Google. 

El famós cercador Google ha volgut homenatjar al matemàtic adornant el seu 'doodle' amb àlgebra booleana. A cada lletra de Google apareixen divisions binàries: x AND i, x XOR i, x OR i, I, NOT i, NOT x. 

L'obra més important de la carrera de George Boole va ser la seva Investigació sobre les lleis del pensament (1854). 

En l'època de la seva publicació tot just va gaudir de repercussió, i no va ser fins 70 anys més tard quan el matemàtic nord-americà Claude Elwood Shannon va advertir de la importància d'aquest descobriment.

George Boole

George Boole

George Boole és considerat com a un dels fundadors del camp de les ciències de la computació. El 1854 va publicar "An Investigation of the Laws of Thought" on desenvolupava un sistema de normes que li permetien expressar, manipular i simplificar arguments de problemes lògics i filosòfics que admetien dos estats (cert i fals) a través de procediments matemàtics.

Nascut a Lincoln (Anglaterra) el 2 de novembre de 1815 i fill d’un pare matemàtic que li va ensenyar molt sobre la matèria, va començar a treballar el 1849 de professor de matemàtiques a Queen's College, a Irlanda. El 1856 es va casar amb Mary Everest Boole. Boole va publicar molts articles i treballs al llarg de la seva vida sobre temes de matemàtiques, especialment sobre equacions. Va ser un dels primers homes a escriure sobre la lògica, encara que ell ho negava i deia que allò que posava en els llibres era àlgebra. Anys després, altres matemàtics demostraven que les seves equacions i problemes es podien aplicar a aparells electrònics, com per exemple en commutadors d'encaminament de telèfon. També deien alguns que circuits com els interruptors elèctrics es podien representar amb l’àlgebra “booleana”, i que formaven part del funcionament bàsic dels equips digitals actuals. A partir d'aquestes teories creu que els problemes d'àlgebra que escrivia eren la base de l’aritmètica computacional moderna. Va morir el 8 de desembre de 1864.

Geroge Boole

Geroge Boole

Geroge Boole nació a inglaterra el 2 de noviembre de 1815. Como inventor del álgebra de Boole, que marca los fundamentos de la aritmètica computacional moderna, Boole es considerado como uno de los fundadores del campo de las Ciencias de la Computación .

Álgebra de Boole (también llamada álgebra booleana), en informática y matemática es una estructura algebraica que esquematiza las operaciones lógicas Y, O, NO y SI (AND, OR, NOT, IF)así como el conjunto de operacionesunión, intersección y complemento.
El álgebra de Boole consiste en la esquematización de enunciados básicos empleando una aritmética binaria. Él mismo resumió su hallazgo en esta sencilla y abstracta frase: "Las interpretaciones respectivas de los símbolos 0 y 1 en el sistema de lógica son Nada y Universo".

A very happy 11001000th birthday to genius George Boole! es una frase dedicada per google a george boole que significa : un molt feliz 200é aniversari George Boole.

GEORGE BOOLE

GEORGE BOOLE

George Boole (Inglaterra, 2 de noviembre de 1815-Ballintemple, County Cork, Irlanda, 8 de diciembre de 1864) fue un matemático y lógico británico.Como inventor del álgebra de Boole, que marca los fundamentos de la aritmética computacional moderna, Boole es considerado como uno de los fundadores del campo de las Ciencias de la Computación. El padre de George Boole, John Boole (1779-1848), fue un comerciante de escasos recursos. Estuvo especialmente interesado en las matemáticas y la lógica.

En 1854 publicó An Investigation of the Laws of Thought on Which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities, donde desarrolló un sistema de reglas que le permitían expresar, manipular y simplificar problemas lógicos y filosóficos cuyos argumentos admiten dos estados (verdadero o falso) por procedimientos matemáticos.

Con el paso del tiempo, los matemáticos han desarrollado complejas técnicas para formalizar y calcular procesos lógicos muy complicados, dos elementos del álgebra de Boole la convierten en una forma matemática muy importante para su aplicación práctica.

George Boole

Geroge Boole: va ser un matemàtic i filòsof angles.

Nascut a Lincoln (Anglaterra) el 2 de novembre de 1815 i fill d’un pare matemàtic que li va ensenyar molt sobre la matèria, va començar a treballar el 1849 de professor de matemàtiques a Queen's College, a Irlanda. Boole va publicar molts articles i treballs al llarg de la seva vida sobre temes de matemàtiques, especialment sobre equacions. Va ser un dels primers homes a escriure sobre la lògica, encara que ell ho negava i deia que allò que posava en els llibres era àlgebra. Anys després, altres matemàtics demostraven que les seves equacions i problemes es podien aplicar a aparells electrònics, com per exemple en commutadors d'encaminament de telèfon. També deien alguns que circuits com els interruptors elèctrics es podien representar amb l’àlgebra “booleana”, i que formaven part del funcionament bàsic dels equips digitals actuals. A partir d'aquestes teories creu que els problemes d'àlgebra que escrivia eren la base de l’aritmètica computacional moderna. Va morir el 8 de desembre de 1864.

Com a inventor de l'àlgebra de Boole, la base de l'aritmètica computacional moderna, Boole és considerat com a un dels fundadors del camp de les ciències de la computació. El 1854 va publicar "An Investigation of the Laws of Thought" on desenvolupava un sistema de normes que li permetien expressar, manipular i simplificar arguments de problemes lògics i filosòfics que admetien dos estats (cert i fals) a través de procediments matemàtics.

Àgebra de Boole:'àlgebra de Boole és una branca de les matemàtiques amb propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària.

Fou creada per George Boole durant el primer quart del segle XIX. Pretenia explicar les lleis fonamentals d'aquelles operacions de la ment humana per les quals es regeixen els raonaments. Posteriorment, aquesta àlgebra fou utilitzada per al disseny de circuits digitals. L'eina bàsica per a l'anàlisi i el disseny de circuits digitals és l'àlgebra booleana. Aquesta àlgebra és un conjunt de regles matemàtiques (similars en alguns aspectes a l'àlgebra convencional), però que tenen l'avantatge de pertànyer al comportament de circuits basats en dispositius de commutació (interruptors, relés, transistors, etc.).

L'àlgebra de Boole té una característica especial: les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (normalment representats com a 1 i 0, respectivament). Així doncs, l'àlgebra de Boole maneja valors lògics binaris.

D'altra banda, una àlgebra de Boole és un conjunt B d'elements sobre els quals s'han definit dues operacions  ('suma', 'o', 'unió', 'disjunció') i  ('producte', 'i', 'intersecció', 'conjunció') de manera que compleixen els 5 postulats de Huntington.

L'aritmètica computacional: implica la recerca matemàtica en àrees de ciència on la informàtica fa una funció central i essencial, posant importància en algoritmes, mètodes numèrics, i mètodes simbòlics. La computació en la recerca és bastant prominent. Les matemàtiques computacionals van divergir de les matemàtiques aplicades a principis dels anys 50. Actualment, les matemàtiques computacionals inclouen:

• Ciència computacional, també conegut com a computació científica o enginyeria computacional
• Solucionar problemes matemàtics per simulacre d'ordinador 
• Mètodes numèrics que s'utilitzen en computació científica, per exemple àlgebra lineal numèrica i anàlisi numèric
• Mètodes estocàstics, com els mètodes Monte Carlo  i altres representacions d'incertesa en computació científica, per exemple elements finits estocàstics
• Les matemàtiques de computació científica (l'apartat teòric que involucra proves matemàtiques), en particular anàlisi numèrica, la teoria de mètodes numèrics (però la teoria de la computació i la complexitat d'algoritmes pertanyen a informàtica teòrica)
• Lingüística computacional, tècniques d'ordinador en les llengües naturals
• Geometria algebraica
• Teoria de grup computacional
• Geometria computacional