El maquinari del teclat es basa en dos parts: el circuit i l'estructura.
En quant al circuit tenim, primer que tot els detectors de distancia làsers anomenats
VL53L0X, que estan basats en el
Temps de Vol (ToF). Aquesta mesura de temps és el que tarda un
làser llançat per el sensor a
tornar a ell i segons el temps, el sensor calcula a quina distància està l'obstacle.
El sensor utilitza la
comunicació I²C per a connectar-se i enviar missatges al Arduino que és un bus de comunicacions en sèrie. El seu nom ve d'Inter-Integrated Circuit (
Circuits Inter-Integrats). La principal característica d'I²C és que utilitza
dos línies per a transmetre la informació: una per a les
dades i per un altre el
senyal de rellotge. També és necessària una tercera línia, però esta només és la referència (
massa/Ground).
El problema va se connectar els
13 sensors a
un mateix
bus I²C perquè tots enviaven la mateixa senyal i no es podia arreglar per Hardware i per això vam tindre que dissenyar un
programa que diferenciara els senyals.
A l'hora de connectar els sensors ho vam fer a través d'una connexió en serie que acabava en un cable que sortia de cada sensor a una entrada digital, amés de l'entrada als ports
ICSP2(bus I2C),
Ground(massa)
i
5V(alimentació)
. Ací deixe
un esquema d'exemple.
Tot aquest circuit anava encaragolat a un canal de plàstic amb forats en la tapadora per on sortia cada sensor. Aquest canal el vam pintar amb forma de piano(delimitant les diferents
tecles originals) i el vam posar sobre un suport de tubs de PVC.
