Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ABayona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ABayona. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de juny del 2019

Piano CTC (maquinari)

Piano CTC

Maquinari del piano



Estructura

L'estructura com en la bateria es basa en tubs de PVC amb enganxes també de plàstic segellats per xicotets cargols. A la part inferior es troba la base formada per dos Ts i a la part de dalt es veu el piano.


El piano està format pels sensors, el cablejat i la placa Arduino per dins. I per fora, la part visible, és una canaleta de les que es posen a les cases perquè baixe l'aigua de la coberta quan plou.

Decoració
El piano està pintat amb esprais per donar-li l'estètica d'un piano real. Les notes alterades pintades de negre i les naturals blanques.

Sensors VL53L0X
A diferència dels sensors utilitzats en la bateria, aquests són uns sensors de distància calculada per rajos infrarojos. Són molt precisos i detecten distància des de 5 cm fins a 200 cm.

     Són dels millors sensors de proximitat que existeixen, ja que supostament no influeixen en ells ni la llum ambiental ni la transparència dels objectes que detecten, però en la fira ens van fallar perquè el sol estava tot el temps pegant-los directament.

     Nosaltres usarem 13 sensors, ja que volíem representar les 7 notes clàssiques i les seues 5 alteracions, més la repetició de la primera nota, el Do.



Cablejat
Per connectar els sensors a la placa Arduino tenim que connectar el GND d'aquests al GND de la placa, el VCC a 5V, l'SCL i l'SDA a dues entrades analògiques, i l'XSHUT  de cada sensor a un pin digital.









dijous, 30 de maig del 2019

Bateria CTC (maquinari)

Bateria CTC



Aquest any per a la fira CTC des de l'IES Gregori Maians, els alumnes de tecnologia de 4 d'ESO i Joan Salelles, hem decidit presentar una bateria i un teclat musical. Vam començar per la bateria. En aquest post explicarem el maquinari. En aquest altre el programari.


Maquinari de la bateria






Composició de la bateria    

L'estructura 
L'estructura de la bateria es basa en tubs de PVC units per enganxes també fets de plàstic. La dissenyàrem al taller de l'IES. Segellàrem els tubs amb xicotets cargols i per aconseguir l'estabilitat a la base vam unir els tubs formant Ts (forma de la lletra T).

Els sensor pieçoelèctrics      
Un sensor piezoelèctric és un sensor que al rebre una pressió en un material piezoelèctric, i deformar-se físicament, genera un senyal elèctric.



Els tambors
Tenim quatre tambors amb un so distint cada ún. Detecten el colp de la baqueta mitjançant un sensor pieçoelèctic apegat a un CD incorporat entre una capa de vellut i una capa de corxo per amortiguar. 

                                                                                    





Els plats
Materials utilitzats:
Quatre plats fets per una capa fina de fusta i un altra de goma eva per a amortiguar els colps. Com en els tambors, entre aquestes dues capes hi estan els sensors pieçoelèctrics però aquesta vegada sense el CD.




Pedal del bombo
El pedal del bombo simula el mecanisme que utilitza el martell per a colpejar la membrana del bombo en una bateria normal.

Materials:
- Fusta per fer la base, la plataforma del peu, el soport per col·locar el sensor i el martell per colpegar-lo.
- Goma eva per protegir el sensor.
- Caragols i tornillos per immovilitzar la estructura.
- Fil per enganxar el martell amb la plataforma.
- Molls i dues barra de ferro per donar-li movilitat a la plataforma del peu.

                                                                                    


El pedal del Hi Hat
El pedal s'encarrega de que el plat del Hi Hat o Charles produixca diferents sons depenent de si el pedal està xafat o no. En el cas de que estiga xafat simula que els plats s'ajunten i quan no els plats es mantenen separats. Poguent-se produir així tres tipus de sons diferents, contant que una vegada estan junts si son colpejats produeixen un so disistint.

Materials:
- Fusta per fer la mateixa estructura que en el pedal del bombo, però sense fer el suport del sensor, ja que en aquest pedal utilitzem un pulsador.
- Molls i una barra de ferro per donar-li movilitat a la plataforma del peu com en l'altre pedal.
- Caragols i tornillos per immovilitzar la estructura.
- Un micro-switch que es prem en xafar la plataforma de fusta.


                                                                                     .



El cablejat
Tots els sonsors van connectats a les entrades analògiques d'una placa Aduino Mega i al Ground. Apart dels sensors piezoelèctrics trobem un micro-switch  que estarà connectat a una entrada digital i al Ground. Ací es pot veure una imatge i un enllaç al circuit representat en fritzing.







dissabte, 17 de novembre del 2018

Sistema de numeració de la civilització Maia




Números maies


Els maies no inventaren el seu sitema numèric per fer calculs matemàtics, sino per a calcular el temps.

En el Sistema Vigesimal, els punt compten per 1, les línees per 5 i els espirals per 0.

numeracion maya_símbolos


En el sistema de numeració maia les quantitats són agrupades de 20 en 20. D'ací que se li cride sistema vigesimal perquè la seua base és el número 20. El sistema de numeració maia és posicional, s'escriu de baix cap amunt, a diferència del decimal que s'escriu d'esquerra a dreta.


numeración maya



A partir del primer nivell, que serien els nombres de l'1 al 19, hi han més nivells:

- segon nivell: si hi ha un segon nivell hi haura que multiplicar per 20.
- tercer nivell:si hi ha un tercer nivell hi haura que multiplicar per 400.
- quart nivell: si hi ha un segon quart hi haura que multiplicar per 8000.
Imagen relacionada


Es a dir, per escriure el número 20, cal escriure un zero al primer nivell i un punt (1) al segon, ja que 20·1 + 0·1 =20

Altre exemple seria el 54, caldria escriure en el primer nivel dues línees i quatre punts (14) i al segon nivell dos punts (2·20=40).










Sistema de numeració binari



Sistema de numeració binari


El Sistema Binari sols utilitza 2 digits, aneoments 0 i 1, verdader o fals, sí o no... a diferencia del nostre sistema que es el Decimal, on comptem del 0 fins al 9 per combinar-los i fer altres nombres.

Per exemple:

Per fer el 32, nosaltres utilitzariem el 3 davant del 2, mentre que en binari utilitzariem un 1 seguit de 5 zeros.

                                  
                               3 i 2 - 32                                1 i cinc 0s - 100000                                        

Qualsevol nombre del sistema decimal es pot passar a binari dividint entre 2:
Resultado de imagen de sistema de numeracion binario



Dividim i després ordenem a la inversa els residus.


Per pasar de binari al sistema decimal, jo utilitze els dits, contant de dreta a esquerra, encara que hi ha altra forma.

El primer dit de la ma dreta començant pel menut es 1, el seguent 2, el seguent 4, el seguent 8, 16, 32, 64, 128... sempre coincidint amb les potències de 2, 2 elevat a 0 = 1, 2 elevat a 1 = 2, 2 elevat a 2 = 4...


L'altra forma consisteix a agafar cada un dels dígits del número binari, començant des de la dreta, i multiplicar-ho per 2 elevat a la potència corresponent, sent 0 el primer exponent. Una vegada fet açò, s'han de sumar tots els resultats, per a obtindre el número decimal equivalent. Vegem la conversió de 100010 en 34: 


0 x 20 + 1 x 21 + 0 x 22 + 0 x 23 + 0 x 24 + 1 x 25 = 34


















divendres, 2 de novembre del 2018

L'electricitat i l'electrònica


Electricitat

La càrrega elèctrica

Dins de cada àtom és possible distingir dos zones. 

La zona central anomenada nucli, concentra unes partícules que tenen càrrega elèctrica positiva, els protons i altres partícules neutres, els neutrons.

Rodejant al nucli es localitza la corfa. En esta zona es mouen els electrons, que són partícules amb càrrega elèctrica negativa, orbitant al nucli.
Resultado de imagen de foto d'un atom esquema electro proto neutro

Càrreges en moviment

El circuit electric
Quan un cos està carregat negativament i l'altre està carregat positivament, es diu que entre ells hi ha una diferència de càrregues. Quan connectem per mitjà d'un element conductor dos punts amb una diferència de càrregues elèctriques, els electrons circularan provocant el corrent elèctric. Una vegada connectats, els electrons en excés de un, seran atrets a través del conductor (que permet el pas d'electrons) cap a l'element que té un defecte d'electrons, fins que les càrregues elèctriques dels dos cossos s'equilibren.

Resultado de imagen de el circuito electrico


Un corrent elèctric és un moviment ordenat de càrregues lliures, normalment d'electrons, a través d'un material conductor en un circuit elèctric.

Depenent de com siga este moviment podem distingir entre corrent continu (CC) i corrent alterna (CA):

Quan el moviment d'electrons es produïx en un mateix sentit s'anomena corrent continu (CC) . El corrent elèctric sempre circula en el mateix sentido.

Quan el moviment dels electrons canvia de sentit cada un cert temps s'anomena corrent altern (CA). Utilitzen corrent altern tots els aparells que es connecten directament a la xarxa.

Els aïllants i els conductors

Els conductors són aquells materials que contenen electrons que poden moure's lliurement. Són els materials que ens serveixen per a fer circuits eléctricos.

Els aïllants són materials on els electrons no poden circular lliurement, com per exemple la ceràmica, el vidre, plàstics... Estos materials no conduïxen el corrent elèctric. 

Els semiconductors, com el silici o el germani, presenten propietats elèctriques que estan entre els conductors i els aïllants. S'utilitzen principalment com elements dels circuits electrònics.

Les magnituds elèctriques

La intensitat de corrent elèctric és la quantitat de càrrega elèctrica que circula per un circuit en un temps concret. Per a inicar la Intensitat s'utilitza la lletra I i la seua unitat és l'Ampere (A).

La resistència elèctrica és l'oposició que un material oferix al pas dels electrons. Per a denominar la Resistència s'utilitza la lletra R i el valor de la resistència s'expressa en ohms (Ohm).


Si dos punts d'un circuit tenen diferent quantitat d'electrons, es diu que tenen diferència de Potencial (ddp).

Quan dos punts tenen càrregues elèctriques distintes i mentres existisca eixa diferència, direm que hi ha una tensió o voltatge entre ells. Per a denominar el Voltatge s'utilitza la lletra V i el valor del voltatge s'expressa en volts (V).

La potència es l'energia produïda per un element elèctric. La potència es denomina amb la lletra P i es mesura en watts (W) . Esta energia es calcula molt fàcilment, ja que és el producte de la diferència de potencial, en els extrems del dit element, per la intensitat que passa per este. 

POTÈNCIA = INTENSITAT · VOLTATGE


La unitat de càrrega elèctrica es denomina coulomb (símbol C) . Es definix com la quantitat de càrrega que passa per la secció transversal d'un conductor elèctric en un segon, quan el corrent elèctric és d'un ampere.

Llei d'Ohm

La intensitat del corrent en un circuit elèctric és igual al voltatge subministrat per la pila dividit per la resistència existent en el circuit. 

V = I / R

Per a recordar amb facilitat la llei d'Ohm se sol usar el triangle de la llei d'Ohm. El funcionament del triangle és molt senzill, només de tapar la magnitud que desitgem calcular, queda en funció de les altres dos.




Corrent continu i altern

El corrent continu la produïxen les bateries, les piles i les dinamos. Entre els extrems de qualsevol d'estos generadors es genera una tensió constant que no varia amb el temps.

En conclusió, en c.c. (corrent continu o DC) la Tensió sempre és la mateixa i la Intensitat de corrent també.

corriente continua y alterna


La corrent alterna és produïda pels alternadors i és la que es genera en les centrals elèctriques. Es elcorrent que usem en els endolls  de les vivendes. Este tipus de corrent és la més habitual perquè és la més fàcil de generar i transportar.


corriente alterna


Avantatges del CA

- El transport de corrent alterna és més econòmic que la contínua (per aquest motiu en les cases s'utlitza el CA).
- El corrent altern es pot convertir ràpidament en corrent continu amb ajuda de rectificadors. 
- Aplega a tensions més altes que el corrent continu.

Avantatges del CC davant el CA

- El valor màxim del corrent altern és molt elevat i de vegades pot resultar perillós, així que es requerix d'un aïllament superior. 
- Mentres el corrent continu repeleix al cos humà, el corrent altern atrau a la persona que la toca directament.
- Un dels principals avantatges és que el corrent continu es pot emmagatzemar en bateries, gran avantatges sobre el corrent altern.
- El corrent continu és molt mes segura que el corrent altern.


Els generadors

Els generadors de corrent elèctric són dispositius creats amb l'objectiu d'assegurar que hi ha una diferencia de potencial que aguante. El que passa és que només hi ha corrent elèctric a partir del moment en què ocorre diferència de potencial. No obstant això, esta tensió elèctrica tendix a desaparéixer ràpidament, perquè els cossos entren en un estat d'equilibri. Els generadors elèctrics estan dissenyats per a prolongar la tensió elèctrica per un període de temps major fa que el corrent elèctric puga existir.

Hi tenen dos pols:
- El pol positiu que es caracteritza per la seua permanent falta d'electrons.
- El pol negatiu que és l'oposat, caracteritzat per un excés d'electrons permanent.

Hi han diferents tipus de generadors:
- Generadors mecànics: que recorren a l'energia mecànica.
- Generadors solars: tenen com a funció captar l'energia solar, per a transformar-la en energia elèctrica.
- Generadors tèrmics: són generadors que transformen l'energia tèrmica en elèctrica.
- Generadors químics: són responsables de convertir l'energia química en energia elèctrica.


Electrònica

Els dispositius electrònics s'ocupen de convertir en senyals elèctrics la informació procedent del món exterior (llum, sons, canvis de temperatura, etc.) de processar estos senyals i transformar-les en una altra font d'energia que produïx un cert efecte (activa un timbre, fa vibrar un altaveu, il·lumina una pantalla, etc.) . Els dispositius electrònics estan compostos de circuits electrònics

Electrònica analògica

L'electrònica Analògica és la part de l'electrònica que estudia els circuits, el maneig dels components, els conductors, els semiconductors i els aparells de mesura en general. 

Una definició mes correcta d'ella és la part de l'electrònica que estudia la variació de valors com poden ser la tensió (Volts) , el corrent (Amperes) , respecte del temps. 

També s'expliquen les resistències i els seus valors, amb el codi de colors, i els aparells de mesura analògica com poden ser els instruments magnetoelèctrics o de bobina mòbil, els instruments electromagnètics o de ferro mòbil, els instruments electrodinàmics i els instruments d'inducción...

Electrònica digital

L'electrònica digital és una branca d'electrònica en la qual s'estudia o s'aplica només dos estats de valors, magnituds o tensions: alt-baix, zero-un. En la representació digital els valors no es denoten per valors proporcionals, sinó per símbols cridats dígits. Quan es manegen diversos valors és important que podem representar les seues quantitats o magnitud amb eficiència i exactitud. 

Existixen bàsicament dos maneres de representar el valor numèric de les quantitats: l'analògica i la digital:


Analògic = continu 
Digital = Discret (pas a pas) 

Els sistemes digitals són una combinació de dispositius dissenyada per a manejar quantitats físiques o informació que estan representades de forma digital; açò és, que només poden prendre valors discrets. 

Estos dispositius poden ser magnètics, pneumàtic, mecànics o electrònics.