La càrrega elèctrica (Q) és un propietat dels cossos.
Totes les partícules conegudes tenen càrregues elèctriques que són múltiples enters de la càrrega de l'electró e. La càrrega elèctrica pot ser negativa o positiva.
Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics recorregut per un corrent elèctric, i el corrent elèctric és la circulació de càrregues o electrons a través d'un circuit elèctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al pol positiu de la font de subministrament de força electromotriu.
Els materials conductors són els que permeten circular els electrons fàcilment. En general els
metalls ho són: plata, coure, or, alumini, estany,...
Els materials aïllants ofereixen alta resistència al pas d’electrons: porcellana, vidre, cautxú,
plàstic, oli, fusta,...
Magnituds elèctriques:
Coulomb: Determina la cantitat d'electricitat. (Corrent Elèctrica)
Amper: Quantitat de corrent que passa per un cable en un segon. (Intensitat)
Volt: Quantitat de tensió elèctrica o voltatge del generador que alimenta un circuit. (Voltatge)
Ohm: la dificultat que oposen els materials al pas del corrent. (Resistència)
Llei d'Ohm. La intensitat del corrent en un circuit elèctric és igual al voltatge subministrat per la pila dividit per la resistència existent en el circuit.
Tipus de corrent:
Continu: és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia. En aquest tipus de corrent elèctric les càrregues elèctriques flueixen sempre en el mateix sentit, això és un tret característic front el corrent altern.
Altern: és un tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en sentit, a intervals regulars. El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica, el valor del voltatge és positiu la meitat del temps (semicicle positiu o semiperíode positiu) i negatiu l’altra meitat.
Perquè casi sempre s'utilitza la CA i no la CC?:
L'electricitat no pot viatjar molt lluny abans que comenci a perdre voltatge. Cada bateria està dissenyada per produir corrent continu amb un cert nivell de voltatge, així que des del moment de la producció de l'electricitat, ja està predeterminada la distància a la qual es pot transportar a través del cablejat.
El corrent altern, però, es pot produir en un generador i utilitzar un transformador per pujar o baixar la tensió de sortida segons les necessitats, el que permet el transport a una distància molt més gran.
Electrònica:
L'electrònica és la interpretació i transformació de informació de l'exterior (llum, calor, moviment...) en senyals elèctriques que activen funcions segons aquesta informació.
Analògica: L'electrònica Analògica és la part de l'electrònica que estudia els circuits, el maneig dels components, els conductors, els semiconductors i els aparells de mesura en general.
Una definició mes correcta d'ella és la part de l'electrònica que estudia la variació continua de valors com poden ser la tensió (Volts) , el corrent (Amperes) , respecte del temps.
És més antiga que la digital i pot presentar problemes com interferències i es molt costosa de emmagatzemar.
Digital: L'electrònica digital és una branca d'electrònica que s'encarrega d'estudiar sistemes electrònics, en els quals la informació està codificada en dos únics estats. A aquests estats se'ls sol assignar un 1 i 0, als quals es diu veritable i fals, respectivament. Això vol dir que, en un circuit electrònic digital hi ha només dos nivells de tensió 0 i 5 Volts.
L'electrònica digital, en conseqüència, treballa amb valors en codi, representats en funcions discretes o polsos que representen els zeros i els uns, al qual se li crida sistema binari. Per això, és de gran utilitat per emmagatzemar, manipular, comparar, calcular i recuperar informació amb exactitud quan aquesta ha estat guardada.