Teclat: Programari

   Aquest post es bastant curt degut a que  gran part ja ho he explicat en posts anteriors.
   En primer lloc,  el programa d'Arduino, com he mencionat en el post sobre el maquinari del teclat, el vam tindre que modificar varies vegades per a que cada sensor, emetera una senyal MIDI diferent sobre el mateix bus I2C, però al final ens vam adonar que no es tractava del programa però de quina adreça I2C tenia cada sensor, perquè tots enviaven la senyal a la mateixa adreça (42), per això el que vam fer va ser: apagar tots els sensors menys un i a aquest canviar-li la adreça a 42+12 (perquè hi han 13 sensors) i després encendre el següent i posar 42+11, i així consecutivament fins el últim que el deixàvem amb l'adreça 42 original, d'aquesta manera cada sensor enviava la senyal a una adreça I2C diferent i per lo tant la placa Arduino les diferenciava com a diferents notes MIDI.
   Una vegada aconseguit açò el procediment es quasi el mateix que en el programari de la bateria. Com l'ordenador no reconeix la placa Arduino com un dispositiu MIDI, ens ajudem del programa HairLess per solucionar aquest problema, i finalment en el programa de sitetització de so Qsynth seleccionem HairLess com l'entrada de codi MIDI i li assignem un so de la llibreria. Ara sols queda saber tocar i fer melodies ;-).

Bateria: Programari

La bateria consta de diferents programes per poder aconseguir el so de percussió que busquem. Primer que tot els sensors piezoelèctrics van connectats a una placa Arduino, la versió Mega ja que les altres versions no tenien prou entrades analògiques. La placa Arduino converteix les senyals elèctriques en MIDI (el codi que utilitzen els sintetitzadors de so).

Amb aquesta senyal MIDI vam tindre dos principals problemes. El primer era que en el programa que gastarem inicialment el rang de detecció era massa baixet , per aconseguir que l'Arduino detectara com de fort/fluix li pegaves, per això al pegar a un sensor la mateixa vibració que el colp produïa sobre l'estructura de la bateria acabava provocant que es dispararen més de 4 senyals MIDI a la vegada. Per això vam substituir quest programa per un més estricte que va llevar aquest problema però que no va permetre que el programa detectara els colps més fluixos o més forts.

Però no acaba ací el programa, el ordinador no reconeix el Arduino com un dispositiu MIDI encara que la seva senyal siga està, per això utilitzem el HairLess per aconseguir que el ordenador reconega el Arduino com una entrada MIDI.

 

Una vegada el Arduino es reconegut com a entrada MIDI obrim el Hydrogen, un programa de sintetització de sons de percussió, i triem HairLess (que en realitat es la placa Arduino)  com a l'entrada de codi MIDI, i li assignem els diferents sons a les parts de la bateria.