Controlar tot el que ens envolta amb un xicotet cub

Este cub té apenes 4,5 centímetres per cada costat i en el seu interior está ple de sensors que detecten la posició i el moviment que fem amb ell, on cada moviment pot ser programat per a una determinada acció i així activar funcions en altres dispositius.


El cub detecta sis moviments: gir de 90 graus, gir de 180 graus, doble colp, rotar, espitjar i sacsar. Tots es poden programar desde la aplicació de Mi Controller i servirán per a un mogollo d'accions que van desde apagar i prendre les llums, activar l'aire acondicionat, encender i cambiar canals i volumen al televisió o altaveus, i fins i tot operar altres dispositius compatibles.

 La mala notícia és que per el moment el seu funcionament es basa en la plataforma de Xiaomi i sols pot ser utilitzat en els dispositius de la companyía, cosa que limita de forma important el seu us, ya que muchos de los dispositivos y electrodomésticos que ha lanzado la compañía no están disponibles en tot el món, de ahí la raó per la que el Mi Cube Controller sols haja sigut anunciat per China.
El seu preu és molt atractiu, ja que amb sols 10 dólars ens podem fer amb un d'aquests cubs i programarlo per a diverses feines o tasques, en les que s'inclueixen algunes funcions per als smartphones Xiaomi, encara que, hi haurà que esperar a que la plataforma s'obriga a desarrolladors o bé, s'amplíe en el mercat per aquests productes.

UNA VISIÓ DIFERENT DEL FUTUR

Fa uns dies vaig llegir una entrevista a un professor de la Singularity University (universitat que pertany a Google i a la NASA). La veritat es que em va canviar el meu pensament respecte al futur. 

Aquest professor assegurava que en no més de 13 anys un robot podrà passar el test de Turing, aquest test demostrarà l'existència de la intel·ligència en una màquina i que no podrem distingir-la d'una humana. A més els discapacitats seran els primers en beneficiar-se, ja que, segons ell: ''Serà immoral dir-li a un cec que no podrà veure mai més''. Fins i tot hi haurà ulls 2.0 i 3.0 que veuran millor que els nostres. Els robots aniran avançant fins al punt que hi haurà una llei que atorgarà drets per als robots (açò ja està treballant-se en Corea del Sud) i que, fins i tot, en 30 anys tindrem la possibilitat de que governe un robot. 

També diu que estem en una fase de transició, d'humans a post humans i que serem una societat més avançada, moderna i complexa.

I finalment la part que més em va cridar l'atenció, segons Cordeiro la mort serà opcional en dos o tres dècades, a mes podrem determinar l'edat biològica òptima i rejoveneixer.

Sense cap dubte aquesta informació pareix treta d'una pel·lícula de ciència ficció, però i si el món realment serà com diu aquest home?

Ací vos deixe l'enllaç a l'entrevista.

Vaig vore un vídeo on Iñaki Gabilondo li feia una entrevista, ací parla sobre més coses que hi haurà en el futur. Vos assegure que no té cap desperdici veure la forma i la seguretat amb què parla aquest home.

                                                    Part 1

                                                      Part 2

S7 EDGE

S7 EDGE

Fa uns mesos va eixir al mercat el nou dispositiu fabricat per samsung, el samsung s7 edge, que és considerat el millor mòvil de l'actualitat.

Les seues característiques més rellevants són:

-Medix 15cm de llarg,7,2cm d'ample i 7,7 mm de grossor i pesa 157 grams.

-La seua pantalla és una SuperAmoled amb resolució 2k i que dona una densitat de píxels de 534 píxels per polsada.

-El seu processador és un Exynos 8990 de 64 bits i la seua gráfica és una GPU mali-T880

-La seua memòria ram és de 4GB amb tecnologia DDR4

-La versió d'android és la més recent, android 6.0 marshmallow i que ve amb la capa de personalització de samsung TouchWiz.

-Té tot tipus de conectivitat com pot ser LTE,NFC,Bluetooth 4.2...

-La seua càmara trasera té 12 megapíxels i la delantera 5 megapíxels, a més es poden gravar videos en resolució 4k.

-Compta amb una bateria de 3600 mAh i és compatible amb la càrrega ràpida.

-A més compta amb sensor de ritme cardíac, IP68 que protegeix el dispositiu d'aigua, pols...

Lluminositat d'un LED per bluetooth

Aquest és el vídeo filmat per Marc i Francesc en el qual es pot observar el procés que varem realitzar per a variar la lluminositat d'un LED mitjançant bluetooth i amb els seus respectius programes i el circuit corresponent.

NUMERACIÓ MAYA

NUMERACIÓN MAYA

Los mayas utilizaban un sistema de numeración vigesimal de raíz mixta, similar al de otras civilizaciones mesoamericanas.Los mayas fueron un pueblo sedentario que se ubicaba geográficamente en el territorio del sureste de México, Guatemala y otras zonas de Mesoamérica. Fueron poseedores de una de las culturas precolombinas más notables. 

Desarrollaron una cultura fruto de su organización en ciudades-estado independientes cuya base era la agricultura y el comercio. Los monumentos más notables son las pirámides que construyeron en sus centros religiosos, junto a los palacios de sus gobernantes.

Los mayas idearon un sistema de numeración como un instrumento para medir el tiempo y no para hacer cálculos matemáticos. Por eso, los números mayas tienen que ver con los días, meses y años, y con la manera en que organizaban el calendario.

Los mayas tenían tres modalidades para representar gráficamente los números, del 1 al 19, así como del cero: un sistema numérico de puntos y rayas; una numeración cefalomorfa «variantes de cabeza»; y una numeración antropomorfa, mediante figuras completas.

Para escribir un número más grande que veinte se usan los mismos símbolos, pero cambian su valor dependiendo de la posición en la que se pongan. Los números mayas se escriben de abajo hacia arriba. En el primer orden  se escriben las unidades , en el segundo se representan grupos de 20 elementos. Por esto se dice que el sistema de numeración maya es vigesimal.

LA NUMERACIÓN MAYA

   - ¿Quiénes eran los Mayas?

La cultura Maya fue una civilización precolombina mesoamericana, conocida por haber desarrollado un único lenguaje escrito conocido de la América precolombina, así como por su arte,arquitectura y sistemas matemáticos y astronómicos. La civilización Maya se estableció durante el período Pre-Clásico( 2000 a. C. a 250 d. C.), de acuerdo con la cronología de Mesoamérica, muchas ciudades Mayas alcanzaron su mayor desarrollo como estados durante el periodo clásico ( 250 d.c a 900 d. C.) y continuaron durante todo el período de Post-Clásico hasta la llegada de los españoles.

   - Sistema de Numeración Maya.

En el sistema de numeración maya las cantidades son agrupadas de 20 en 20; por esa razón en cada nivel puede ponerse cualquier número del 0 al 19. Al llegar al veinte hay que poner un punto en el siguiente nivel; de este modo, en el primer nivel se escriben las unidades, en el segundo nivel se tienen los grupos de 20 (veintenas), en el tercer nivel se tiene los grupos de 20×20 y en el cuarto nivel se tienen los grupos de 20×20×20.

Los tres símbolos básicos son el punto, cuyo valor es 1; la raya, cuyo valor es 5; y el caracol (algunos autores lo describen como concha o semilla), cuyo valor es 0.

El sistema de numeración maya, aún siendo vigesimal, tiene el 5 como base auxiliar. La unidad se representa por un punto. Dos, tres, y cuatro puntos sirven para 2, 3 y 4. El 5 era una raya horizontal, a la que se añaden los puntos necesarios para representar 6, 7, 8 y 9. Para el 10 se usaban dos rayas, y de la misma forma se continúa hasta el 19 (con tres rayas y cuatro puntos) que es el máximo valor que se puede representar en cada nivel del sistema vigesimal. Este sistema de numeración es aditivo, porque se suman los valores de los símbolos para conocer un número. El punto no se repite más de 4 veces. Si se necesitan 5 puntos, entonces se sustituyen por una raya. La raya no aparece más de 3 veces. Si se necesitan 4 rayas, entonces quiere decir que se quiere escribir un número igual o mayor que 20 necesitándose así emplear otro nivel de mayor orden.

Para escribir un número más grande que veinte se usan los mismos símbolos, pero cambian su valor dependiendo de la posición en la que se pongan. Los números mayas se escriben de abajo hacia arriba. En el primer orden (el de abajo) se escriben las unidades (del 0 al 19), en el segundo se representan grupos de 20 elementos. Por esto se dice que el sistema de numeración maya es vigesimal.

Numeración Maya.

La Numeración Maya.

Qué son los mayas?

La antigua cultura maya fue una civilización precolombina mesoamericana, se dio a conocer en todo el mundo a través de la historia por haber creado un lenguaje escrito de la América precolombina, al igual que su majestuosa arquitectura, sistemas matemáticos, astronómicos y por su puesto su arte.

La civilización maya se preestableció durante el periodo 2000 antes de Cristo a 250 después de Cristo, muchas ciudades Mayas se desarrollaron como auténticos estados durante el periodo 250 después de Cristo a 900 después de Cristo.

Sistema de numeración.

Decíamos que para escribir un número mayor de veinte se usan los mismos símbolos, pero 

cambian su valor dependiendo de la posición en la que se pongan. Los números mayas se escriben de abajo hacia arriba: En el primer orden (el inferior) se escriben las unidades del 0 al 19. En el segundo nivel se representan grupos de 20 elementos, es decir cada signo tiene un valor equivalente a multiplicar por 20 su propio valor (20 x 1). Del mismo modo, en el tercer nivel cada signo tiene un valor equivalente a multiplicar por 400 su propio valor (20 x 20 x 1). En el cuarto nivel un punto equivaldrá a 20 x 20 x 20 x 1, es decir 8.000.

Este sistema de numeración es aditivo, porque se suman los valores de los símbolos para conocer un número. El punto no se repite más de 4 veces. Si se necesitan 5 puntos, entonces se sustituyen por una raya. La raya no aparece más de 3 veces. Si se necesitan 4 rayas, entonces quiere decir que se quiere escribir un número igual o mayor que 20.

NUMERACIÓN MAYA

NUMERACIÓN MAYA

La antigua cultura maya fue una civilización precolombina mesoamericana, se dio a conocer en todo el mundo a través de la historia por haber creado un lenguaje escrito de la América precolombina, al igual que su majestuosa arquitectura, sistemas matemáticos, astronómicos y por su puesto su arte.

La civilización maya se preestableció durante el periodo 2000 antes de Cristo a 250 después de Cristo, muchas ciudades Mayas se desarrollaron como auténticos estados durante el periodo 250 después de Cristo a 900 después de Cristo.

Introducción al sistema de numeración Maya

Los mayas crearon un efectivo sistema de numeración como un instrumento eficaz para la medición del tiempo y no para realizar cálculos matemáticos, como muchos historiadores y arqueólogos pensaban. A los mayas les importaba mucho el tiempo y el transcurrir de los meses, días y años. De esta forma organizaban su calendario a través de la numerología.

Sistema de numeración Maya en posición vertical

Los mayas utilizaron el sistema de posición vertical. En este sistema el punto no se repite cuatro veces. En caso de que se necesiten más de cuatro puntos, entonces se coloca una línea, pero la línea no puede aparecer más de tres veces, estas son reglas generales de la numeración maya. En caso de que se necesiten 4 líneas, se debe escribir un número igual o mayor a 20.

Si se desea escribir un número mucho más grande que el 19, se usan los mismos símbolos, pero cambian de forma notable su valor.
Los números mayas se escriben de abajo hacia arriba. En los números del primero orden, se escriben las unidades del 0 al 19. En el segundo orden se representan grupos de 20 elementos, de aquí nace que el sistema de numeración maya es vigesimal.
En la siguiente tabla podemos observar la numeración maya del 0 al 49.

Como se había explicado antes, en la numeración maya, las cifras de los números cambian notablemente dependiendo de la posición en que se encuentren, además las cifras se colocan una encima de otra, esta es una característica de los números mayas para tratar de representar el trascurrir del tiempo.

Los números se leen de abajo hacia arriba, por ejemplo el número 20 se consigue poniendo un punto en el segundo orden y un cero en la parte de abajo. Toda esta teoría quiere decir: 1 x 20 + 0 = 20. Cuando se empieza por el número 21, se le suman las cifras a los números que están en el orden interior. Por ejemplo para formar el número 40, se ponen 2 puntos sobre el cero. Queriendo decir 2 x 20 + 0 = 40.

Numeros mayas del 1 al 100

Sistema de numeració maia

Els maies van ser un poble que es trobava al sur-est de Mèxic, Guatemala i altres zones de Mesoamèrica.

 El sistema d’escriptura maia, se sol anomenar  jeroglífica por l’uso de dibuixos en lloc de lletres, era una combinació de símbols fonétics silàbics i ideogrames. El desxifrar  l’escritura maia ha sigut un llarg i laborios proces.
Van fer observacions astronòmiques extremadament precises . Els seus diagrames sobre els moviments de la lluna i els planetes són iguals o superiors als de qualsevol altra civilització. Així mateix com altres civilitzacions, els maies van descubrir una mesura precisa de la duració del any solar. Encara que el seu calendari tenia un error de 24h cada quatre anys.
Els maies van idear un sistema de numeració com un instrument per a medir el temps i no per a fer calculs matemàtics. Per això, els nombres maies tenen que veure amb els dies , mesos i anys, i amb la manera de organitzar el calendari. 
Els maies tenien tres modalitats per a representar gràficament els nombres, del 1 al 19, així com del zero: un sistema numèric de punts i ratlles.
En el sistema de numeració maia les quantitats són agrupades de 20 en 20; per eixa raó en cada nivell poden posar-se qualsevol nombre del 0 al 19. Al arribar al vint hi ha que posar un punt en el següent nivell; d'aquesta manera, en el primer nivell s'escriuen les unitats, en el segon nivel es tenen  grups de 20 (vintenes), en el tercer nivel es tenen els grups de 20×20 i en el quart nivell es tenen els grups de 20×20×20.
Els tres símbols bàsics són el punt, el qual el valor és 1; la ratlla, el qual el valor és 5; i la closca de tortuga, la qual és 0.
El sistema de numeració maia,  continua seguent vigesimal, te el 5 como base auxiliar. La unitat es representa per un punt. Dos, tres, i cuatro punts que serveixen per a 2, 3 i 4. El 5 era una ratlla horitzontal, a la qual s'anyadeixenlos punts necessaris per a representar 6, 7, 8 i 9. Per a el 10 s'utilitzaven dos ratlles, i de la mateixa manera es continua fins el 19 (amb tres ratlles i quatre punts) que es el màxim valor que es pot representar en cada nivell del sistema vigesimal. Este sistema de numeració es aditiu, perque es sumen valors dels símbols per coneixer un nombre. El punt no es repetix més de 4 vegades. Si es necessiten 5 punts, entonces se substitueixen per una ratlla. La ratlla no apareix més de 3 vegades. Si es necessiten 4 ratlles, entonces vol dir que es vol escriure un nombre igual o major que 20 necessitant així utilizar un altre major nivel d'ordre.
Per escriure un nombre més gran que vint s’utilitzen els mateixos simbols, però cambia el seu valor depenent de la posició en la que se situe. Els nombres maies s’escriuen de baix cap a dalt.

1. En el primer ordre s’escriuen  les unitats (del 0 al 19), en el segon es representen grups de 20 elements.  Per això es diu que el sistema de numeració maia es vigesimal.

2. En el segon  ordre  cada punt val 20 unitats i cada ratlla val 100 unitats. Així que, el nombre del segon ordre val la multiplicació del nombre per vint. Ex: 6×20=120. Eixes 120 unitats es sumen amb el nombre del primer ordre i s’obté la suma.

3. El tercer ordre tindria que estar format per grups de 20 unitats (20×20×1);  cada punt tindria que valdre 400 unitats.

Els maies vinculaven els nombres del primer ordre  amb els dies, els del segon amb els mesos i els tercers  amb els  de l’any. El sistema de numeració maia conté quatre nivells, que s’utilizaven per a escriure  grans quantitat

CONTROL DE DISPOSITIUS AMB MOVIMENTS

Sempre que parlem de màgia, pensem en el control d'objectes a través de la ment, encara no em arribat fins ahi, pero ara si que podem moure'ls amb els nostres moviments. 

El departament Google ATAP (Advanced Technology and Projects group) ha desenvolupat un dispositiu que ens permet controlar un aparell electrònic sense tocar-lo. 

Aquest dispositiu s'anomena SoliType i funciona amb uns radars que són capaços de reconéixer els nostres moviments. És perfecte per a controlar dispositius molt menuts, en els quals és molt difícil el manipulament o simplement, per a poder escriure ''a través de l'aire''. Aquest invent ens permet fer el que sempre hem volgut: controlar coses sense tocar-les. 

Adjunte un vídeo on Ivan Poupyrev, el fundador d'aquest projecte, ens mostra com funciona:



Ací hi ha un enllaç a la noticia per si voleu saber més informació.

Arduino UNO smd de Nedas.

Arduino.

Arduino és una plataforma d'lectrónica oberta per a la creació de prototips basada en software y hardware lliure, flexibles y fácils d'usar. Es va crear per artistas, diseñadors, aficionats y qualsevol interesat en crear entorns u objectes interactius.

Principals parts de l'Arduino UNO smd

Ací teniu descrits els principals components d'un Arduino UNO smd:

Actividad Lectura.

Vendas Fluorescente.

Estos días los he dedicado a leer sobre un grupo de investigadores del Reino Unido que han presentado el primer prototipo de un vendaje inteligente que se vuelve fluorescente si entra en contacto con el tipo de bacterias que comúnmente causan infecciones en las heridas, algo que podría hacerle la vida mucho más fácil a los doctores a la hora de tratarlas. Aquí os dejo un enlace con más información y un video.

Tipus de Corrents

Corrent Altern - Corrent Continu

Guerra dels corrents als Estats Units. 
L'electricitat era la paraula màgica a finals del s. XIX. Des de les temptatives inicials de Benjamin Franklin o Michael Faraday fins a la tecnologia del telègraf, les aplicacions per a l'electricitat creixien contínuament.

Després de l'Exposició Mundial de París el 1881 i de la presentació del llum de Thomas Alva Edison, els nous sistemes d'enllumenat elèctrics es van convertir en l'assoliment tecnològic més important del món. L'electricitat podia substituir el vapor per fer funcionar els motors. Era una segona revolució industrial i, en ciutats europees i americanes, les centrals elèctriques es multiplicaven basades en el disseny de Pearl Street, la central que Thomas Alva Edison va establir a 1882 a Nova York. Va ser la primera instal·lació per a la producció elèctrica comercial del món i encara que era una planta enorme per a la seva època, podia produir i distribuir electricitat fins a tan sols com 330 ha de Manhattan.

La demanda d'electricitat aviat va conduir al desig de construir centrals elèctriques més grans i de portar l'energia a grans distàncies. A més, la ràpida distribució de motors elèctrics industrials va provocar una forta demanda per un voltatge diferent dels 110 V usats per a la il·luminació.

Per que corrent altern i no corrent continu.
Hi ha dos tipus de corrent elèctric: el corrent continu i el corrent altern. Tots els aparells elèctrics que connectem a la xarxa elèctrica s'alimenten amb corrent altern, però molts dels nostres electrodomèstics, com ara el televisor o l'ordinador, tenen circuits electrònics que funcionen amb corrent continu i a voltatges relativament petits, per això disposen d'un transformador que subministra les tensions requerides i circuits rectificadors que converteixen el corrent altern en corrent continu. Les bateries i piles elèctriques subministren corrent continu, el corrent continu és essencial per a la indústria electroquímica, exemples en serien l'obtenció industrial de l'alumini, el magnesi o el coure. Un dels motius principals es que simplement gastem menys diners utilitzant corrent altern abans que corrent continu. Tambe facilita el seu transport.


Alternadors i Dinamos. 
L'alternador és una màquina destinada a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica, generant, mitjançant fenòmens d'inducció electromagnètica, un corrent altern.

La dinamo va ser el primer generador elèctric capaç de produir potència elèctrica per a la indústria, i és encara el generador més important pel que fa al seu ús durant el segle XXI. La dinamo utilitza l'electromagnetisme per convertir la rotació mecànica en electricitat, en forma de corrent continu.

Transformador.
Un transformador és una màquina elèctrica estàtica (sense parts en moviment) d'inducció electromagnètica que permet convertir els valors de tensió i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern en un o més sistemes de corrent altern amb valors de tensió i intensitat de corrent diferents però de la mateixa freqüència. En resum, els transformadors són uns aparells que converteixen energia elèctrica d'unes característiques en energia elèctrica amb altres característiques, essent una de les màquines elèctriques més eficients que existeixen.

Que vol dir rectificar un CA. 
El pont rectificador és un circuit electrònic que serveix per convertir corrent alternen corrent continu. També és conegut com a circuit o pont de Graetz. Consisteix en
quatre díodes comuns, un condensador i un díode zener. El paper dels quatre díodes comuns es fer que el corrent elèctric vaja en un sol sentit, actuant dos díodes per semiperíode, mentre que la resta de components tenen com a funció estabilitzar el senyal.

Tipus de Corrents.

Corrent Continu - Corrent Altern.

- Guerra de corrents.

A finals del segle XIX la producció d’energia elèctrica va esdevenir un punt clau per a l’evolució de la indústria ja que es podia utilitzar per a fer funcionar els motors substituint d’aquesta manera el vapor. Veient aquest gran boom de l’energia elèctrica, i després de la presentació de la bombeta d’Edison, ell mateix va decidir fundar la companyia Edison General Electric amb el finançament de J.P. Morgan. Aquesta companyia va poder obrir la seva primera central elèctrica l’any 1882 però només era capaç d’abastir una superfície d’unes 300 hectàrees. La demanda d’electricitat poc a poc va anar augmentant però el corrent continu que es generava a la central d’Edison era poc adequat per a les noves demandes d’energia per a motors elèctrics. A això se li havia de sumar el fet que transportar corrent a 110 V era molt poc eficaç ja que patia pèrdues enormes per culpa de l’efecte Joule (pèrdua d’energia per dissipació en forma de calor).

-Per què corrent altern?

Eixes primeres centrals de CC, impulsades per Edison, presentaben la dificultat de cambiar el nivell de voltatge, el que feia necesari que estigueren situades en el mateix puesto o prop del lloc de consum per reduir les pérdides. Per el contrari, les centrals de corrent alterna, respaldades per Tesla, permitíen cambiar els nivells de voltatge de forma sencilla y económica mediant el empleo de un transformador eléctric, posibilitant el transport de l'electricitat a llarga distància.

- Alternadors y Dínamos.

• El dínamo genera corrent continua (directa) DC a partir del moviment utilitzant la inducció generada entre un bobinado y un imán (permanent o electromagnétic).
• El alternador genera corrent alterna (AC) a partir del moviment mecánic, utilitzant el mateix principi. Pot ser monofásica como trifásica o de més fases.

- Transformador.

Un transformador és una màquina elèctrica estàtica (sense parts en moviment) d'inducció electromagnètica que permet convertir els valors de tensió i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern en un o més sistemes de corrent altern amb valors de tensió i intensitat de corrent diferents però de la mateixa freqüència. En resum, els transformadors són uns aparells que converteixen energia elèctrica d'unes característiques en energia elèctrica amb altres característiques, essent una de les màquines elèctriques més eficients que existeixen.

- Rectificar un CA.

El pont rectificador és un circuit electrònic que serveix per convertir corrent alternen corrent continu. També és conegut com a circuit o pont de Graetz.

Consisteix en quatre díodes comuns, un condensador i un díode zener. El paper dels quatre díodes comuns es fer que el corrent elèctric vaja en un sol sentit, actuant dos díodes per semiperíode, mentre que la resta de components tenen com a funció estabilitzar el senyal.

George Boole

George Boole (Lincoln, Lincolnshire, Inglaterra, 2 de noviembre de 1815-Ballintemple, County Cork,Irlanda, 8 de diciembre de 1864) fue un matemático y lógico británico.

Como inventor del álgebra de Boole, que marca los fundamentos de la aritmética computacional moderna, Boole es considerado como uno de los fundadores del campo de las Ciencias de la Computación. En 1854 publicó An Investigation of the Laws of Thought on Which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities, donde desarrolló un sistema de reglas que le permitían expresar, manipular y simplificar problemas lógicos y filosóficos cuyos argumentos admiten dos estados (verdadero o falso) por procedimientos matemáticos. Se podría decir que es el padre de los operadores lógicos simbólicos y que gracias a su álgebra hoy en día es posible operar simbólicamente para realizar operaciones lógicas.

Google ha dedicado su doodle a un matemático: George Boole. La razón es que se cumplen 200 años del nacimiento de este hombre que inventó en su día un álgebra que está en la base de toda la aritmética computacional moderna, incluido el mecanismo de búsqueda de información del propio Google.

Los principios lógicos concebidos hace siglo y medio, en la madurez de su carrera como matemático, por este científico nacido en Lincoln (Inglaterra) fueron esenciales para la evolución del aparato teórico de la actual programación informática. Su hallazgo es conocido como elálgebra de Boole, o álgebra booleana, y su poso se encuentra en cosas cotidianas de hoy como los videojuegos o la amplia variedad de aplicaciones y programas informáticos que forman parte de nuestras vidas.