Biestable : es un multivibrador capaz de permanecer en uno de dos estados posibles durante un tiempo indefinido en ausencia de perturbaciones.¹ Esta característica es ampliamente utilizada en electrónica digital para memorizar información. El paso de un estado a otro se realiza variando sus entradas. 

• Asíncronos: solamente tienen entradas de control. El más empleado es el biestable RS.
• Síncronos: además de las entradas de control posee una entrada de sincronismo o de reloj.

Si las entradas de control dependen de la de sincronismo se denominan síncronas y en caso contrario asíncronas. 

Monoestable: es un circuito multivibrador que realiza una función secuencial consistente en que al recibir una excitación exterior, cambia de estado y se mantiene en él durante un periodo que viene determinado por una constante de tiempo. Transcurrido dicho período, la salida del monoestable vuelve a su estado original.

La parte digital les añade distintas prestaciones, produciendo diversos tipos de monoestables:

    

  Restaurable - Una entrada de reset permite interrumpir el pulso en cualquier momento, dejando el dispositivo preparado para un nuevo disparo.

    

 Redisparable -Permite reiniciar el pulso con un nuevo disparo antes de completar la temporización.

    

 Monoestable-Multivibrador-Son monoestables dobles en la misma cápsula que permiten su conexión de forma que el fin del pulso generado por uno de ellos dispara al otro.

Un biestable és un circuit secuencial amb dos estats estables, es a dir, té memòria i una amb una eixida que pot permanèixer indefinidament en un dels dos estats possibles. Al ser secuencial les eixides depenen de les entrades i de l'estat anterior. Un biestable almacena la información de 1 bit.

Al igual que l'Algebra de Boole era el model matemàtic de la lògica combinacional, la Teoria de Autómatas (de número de estats finit) es el model matemàtic de la lògica secuencial. En lògica combinacional es representen totes aquelles funcions en les que, per a conèixer el valor de l'eixida en un determinat instant, soles fa falta conèixer els valors de les entrades en eixe instant, és a dir, el circuit no té memòria i, per tant, no es necessari definir el seu estat intern per a poder predir el valor de l'eixida una vegada que es coneix la funció i els valors de les entrades. Existeixen, no obstant, una sèrie de problemes que no poden analitzarse ni resoldres utilizando s´olo l´ogica combinacional. El ejemplo m´as sencillo de sistema cuya descripci´on es imposible sin definir estados internos es el que simula el comportamiento de un bol´ıgrafo. Podemos admitir que es un sistema que posee una entrada con dos valores (pulsar o no pulsar), y que responde sacando o metiendo la punta. Sin embargo, esta respuesta depende del estado anterior (punta dentro o punta fuera). Si pulsamos estando la punta dentro, ´esta sale. En cambio si estaba fuera, entra. Decimos entonces que el bol´ıgrafo es un aut´omata de 2 estados.

George Boole (2 novembre 1815-8 desembre 1864) va ser un matemàtic anglès, educador , filòsof i lògic. Va treballar en el camp de les equacions diferencials i la lògica algebraica , i és millor conegut com l'autor de les lleis del pensament, que conté l'àlgebra de Boole. Lògica booleana s'acredita amb assentar les bases per a l'era de la informació Boole va sostenir que: Cap mètode general per a la solució de les qüestions en la teoria de les probabilitats es poden establir que no reconeixen explícitament, no només les bases numèriques especials de la ciència, sinó també aquelles lleis universals de pensament que són la base de tot raonament, i que, qualssevol que seguin quant a la seva essència, són almenys matemàtica quant a la seua forma.

Boole va nàixer a Lincoln, Lincolnshire, Anglaterra, el fill de John Boole (1779-1848), un sabater i Mary Ann Joyce. Ell tenia una educació de l'escola primària, i va rebre lliçons del seu pare, però va tenir poc més l'ensenyament formal i acadèmic. William Brooke, un llibreter a Lincoln, li va ajudar a Amèrica, el qual també va aprendre a l'escola de Thomas Bainbridge. Va ser autodidacta en llengües modernes. Als 16 anys Boole es va convertir en el suport dels seus pares i tres germans menors, ocupant un lloc de professor de secundària a Doncaster a l'Escola d'Heigham. 

ELÈCTRICS                                                       ELECTRÒNICS
-Televisió                                                             -Mòvil
-Microones                                                           -Ordinador
-Impresora                                                            -Càmera
-Refrigerador                                                        -Reprductor de música
-Forn                                                                     -Consola

La elecricitat és un agent físic que constitueix una forma d'energia i al qual són deguts diversos fenòmens.
La electrònica és una ciència tecnològica que s'ocuca del processament, l'emmagatzematge i la transmissió de senyals elèctrics mitjançant dispositius basats en el transpart d'electrons, tant en el buit com en materials semiconductors.                                  

La guerra dels corrents es un enfrontament entre els dos inventors Edison i Telsa.
Aquest enfrontament va ser degut a la promoció de corrent continua, Edison va crear ''General Electric'' per a la distribució d'energia elèctrica i que estava en contra de la corrent alterna, al contrari que Telsa que estava a favor. Lluitaven per veure quin dels dos sistemes es convertiria en la tecnologia dominant. El sistema de Edison, que utilitzava la corrent continua (CC), era poc adequat per a respondre a les noves demandes. El problema era el transport, que  era molt difícil ja que la transmissió per dins de les ciutats de grans quantitats de CC en 110 volts era molt costosa i tenia moltes pèrdues per dissipació en forma de calor. Telsa creia en la superioritat de la corrent alterna (CA). El seu argument es basava en que les pèrdues de la transmissió  d'electricitat depenien de la intensitat de la corrent que circulava per la línia. A diferència de la CC, el voltatge de la CA es pot elevar amb un transformador per a ser traslladat a llargues distàncies amb poques pèrdues de calor. Aleshores el voltatge es pot reduir a nivells segurs i econòmics.
L'alternador és una màquina per a transformar l'energia mecànica en energia elèctrica,               mitjançant electromagnetisme, un corrent altern.
Una dinamo es un generador elèctric capaç de produir potència per a la indústria, utilitza           l'electromagnetisme per convertir la rotació mecànica en electricitat, en forma de corrent                     continu.
Els transformadors són uns aparells que converteixen energia elèctrica d'unes                             característiques en energia elèctrica amb altres característiques.

GEORGE BOOLE

GEORGE BOOLE

George Boole es uno de los grandes matemáticos de la historia considerado como el padre de las ciencias computacionales, principalmente por la creación de álgebra booleana, el álgebra de la lógica. Se trata de una estructura que esquematiza las operaciones lógicas y sin la cual hoy seríamos incapaces de realizar tareas de programación.

Álgebra de Boole en informática y matemática, son estructuras algebraicas que representan las operaciones lógicas AND (y; equivalente a la multiplicación), OR (ó; equivalente a la suma) y NOT (no; equivalente a la negación o complementación).

En electrónica digital (puertas lógicas) también se emplean la X-OR (O exclusiva) y su negadas NAND (NO Y), NOR (NO O) y X-NOR (equivalencia) . En matemática a menudo se utiliza “+” en lugar de OR y “x” en lugar de AND, debido a que estas operaciones son de alguna manera análogas a la suma y el producto en otras estructuras algebraicas, y NOT se representa como una línea o una comilla sobre la expresión que se pretende negar (NO A sería Ā o A').

Se denomina así en honor a George Boole, matemático inglés que fue el primero en definirla como parte de un sistema lógico a mediados del siglo XIX. Específicamente, el álgebra de Boole fue un intento de utilizar las técnicas algebraicas para tratar expresiones de la lógica. En la actualidad el álgebra de Boole se aplica de forma generalizada en diseño electrónico de circuitos.

En conclusión, y por lo que yo he entendido después de investigar acerca de este tema, decir que: En el mundo de la electrónica, los valores que se utilizan son binarios, es decir, unos y ceros, donde el 1 significa que hay un valor determinado de voltaje de electricidad continua y 0 otro valor distinto, y decimos electricidad continua, porque hablamos de sistemas digitales. Asique desde la lógica y si tenemos la operación NOT, si entra un 0 sale un 1 y viceversa. En las dos operaciones restantes, tendríamos dos valores de entrada y uno de salida. En la operación AND, se tiene que dar la condición que el primer Y el segundo valor, sean iguales a 1, si se cumple, el resultado es uno, sino, es 0. O, dicho de forma matemática, sería el producto de los dos valores, 0x0=0, 0x1=0,1x0=0, y 1x1=1.

En la operación OR, se tiene que dar la condición que el primer Ó el segundo valor, sean iguales a 1, si se cumple, el resultado es uno, sino, es 0. O, dicho de forma matemática, sería la suma lógica de los dos valores, 0+0=0, 0+1=1,1+0=1, y 1+1=1.

Y,

por último, la operación X-OR, se tiene que dar la condición que el primer Ó el segundo valor, sean iguales a 1, pero de forma exclusiva, es decir, igual que la suma lógica, pero si los dos valores son 1, el resultado también sería 0. O, dicho de forma matemática, sería la suma matemática de los dos valores, 0+0=0, 0+1=1,1+0=1, y 1+1=0.

CORRENT ALTERN I CORRENT CONTINU

 

El corrent continu (CC)és un tipus de corrent elèctriuc on el sentit de circulació del flux de carregues elèctriques no varia. El flux de càrregues es produeix a través d'un conductor com podria ser un fil metàl·lic però també es podria establir a través d'unsemiconductor  un aillant o fins i tot al buit  com passa a tubs de raig catòdigs. En aquest tipus de corrent elèctric les càrregues elèctriques flueixen sempre en el mateix sentit, essent un tret característic front el corrent altern. Un sinònim en desús de corrent continu és corrent  galvànic.

El corrent altern (CA o AC) és un tipus de corrent elèctricque es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en sentit, a intervals regulars.

El voltatge varia entre els valors màxim i mínim,el valor del voltatge és positiu la meitat del temps (semicicle positiu) i negatiu l'altra meitat. Això significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, l'altra meitat de temps en l'altre sentit. La forma més habitual de l'ondulació segueix una funció trigonomètrica tipus sinus,la forma més eficient i pràctica de produir energia elèctrica mitjançant alternadors. Hi ha certes aplicacions a les que s'utilitzen altres formes d’ona, com ara l'ona quadrada o l'ona triangular.

De manera general el corrent elèctric es distribueix en forma de corrent altern a 50 Hz (50 canvis per segon).

L'alternador és una màquina destinada a transformar l’energia mecànica en energia elèctrica , generant, mitjançant fenòmens d’inducció electromagnètica,un corrent altern.

Els alternadors es basen en la segona llei de l’electromagnetisme, coneguda com la Llei de Faraday. La llei diu que,un conductor elèctric sotmès a un camp magnètic variable crea una tensió induïda, la polaritat de la qual depèn del sentit del camp i el valor del flux que el travessa.

La dinamo va ser el primer generador elèctric capaç de produir potència elèctrica per a la indústria, i és encara el generador més important pel que fa al seu ús durant el segle XXI. La dinamo utilitza l'electromagnetisme per convertir la rotació mecànica enelectricitat, en forma de corrent continu.

Hippolyte Pixii un fabricant d'instruments francès, l'any 1832 va construir la primera dinamo basat en els principis deMichael Faraday.Utilitzava un imant que feia girar una exèntrica.L'imant giratori estava col·locat de manera que els seus pols passaven per una peça de ferro amb unconductor enrotllat al seu voltant. Pixii va trobar que l'imant giratori produïa un corrent oscil·lant al conductor cada vegada que un pol passava pel rotlle.Els pols nord i sud de l'imant induïen corrents en direccions oposades. Afegint uncommutador,podia convertir el corrent altern en corrent continu.

Un transformador és una màquin elèctrica estàtica (sense parts en moviment) d'inducció electromagnetica que permet convertir els valors de tensió  i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent alternen un o més sistemes de corrent altern amb valors de tensió i intensitat de corrent diferents però de la mateixa frequència. Els transformadors són uns aparells que converteixen energia elèctrica d'unes característiques en energia elèctrica amb altres característiques, sent una de les màquines elèctriques més eficients que existeixen.

Els principals avantatges del motor de corrent altern front al de corrent continu és que;el motor de corrent altern regula la velocitat amb variadors electrònics de freqüència i en el de corrent continu la velocitat augmenta al aplicar mes tensió,un altre avantatge;també hi és més fàcil de transportar.

   

L'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de carregues electriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com a el llamp o l'electricitat estàtica però també a d'altres com el camp electromagnétic o la inducció electromagnetica . La paraula també serveix per designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seves aplicacions.

La electrónica es la rama de la física i especialització de la ingenieria, que estudia i utilitza sistemes del qual el seu funcionament es basa en la conducció i el control del fluix dels electrons i altres partícules carregades eléctricament.

Utiliza una gran variedat de conoixements, materials i dispositius, com elssemiconductors i les valvules termonoiques. El diseny i la gran construcció de circuits electrònics per a resoldre problemes práctics formant part de la electrónica i dels camps de laingenieria electrònica, electromecánica i la informática en el diseny de software per al seu control. El estudi de nous dispositius semiconductors i la seua tecnología es considera una rama de la física.

 ELECTRICITAT                                     ELECTRÒNICA

      MICROONES                                               LÀMPARA

    

     ORDINADOR                                                FRIGORÍFIC

                                                        

      TELÈFON                                                     TABLET

      

AIRE CONDICIONAT                                           TOSTADORA                                       

                                                                                                                                 

Avantatges Corrent Altern front a Corrent Continu

El corrent continu: és un tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux de càrregues elèctriques no varia. El flux de càrregues es produeix a través d'un conductor, com podria ser un fil metàl·lic, però també es podria establir a través d'un semiconductor, un aïllant o fins i tot al buit com passa a un tub de raigs catòdics. En aquest tipus de corrent elèctric les càrregues elèctriques flueixen sempre en el mateix sentit, essent un tret característic front el corrent altern. Un sinònim en desús de corrent continu és corrent galvànic.

El corrent altern:  és un tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en sentit, a intervals regulars.El voltatge varia entre els valors màxim i mínim de manera cíclica, el valor del voltatge és positiu la meitat del temps i negatiu l'altra meitat.Això significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, l'altra meitat de temps en l'altre sentit. La forma més habitual de l'ondulació segueix una funció trigonomètrica tipus sinus, atès que és la forma més eficient i pràctica de produir energia elèctrica mitjançant alternadors.

Que vol dir rectificar un ca?

El pont rectificador: és un circuit electrònic, serveix per convertir corrent altern en corrent continu. Conegut com a circuit o pont de Graetz, fa referència al seu creador, el físic alemany Leo Graetz (1856-1941).

Consisteix en quatre díodes comuns, un condensador i un díode zener. El paper dels quatre díodes comuns es fer que el corrent elèctric vaja en un sol sentit, actuant dos díodes per semiperíode, mentre que la resta de components tenen com a funció estabilitzar la senyal.

Que es un transformador?

El transformador és una màquina elèctrica estàtica d'inducció electromagnètica que permet convertir els valors de tensió i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern en un o més sistemes de corrent altern amb valors de tensió i intensitat de corrent diferents però de la mateixa freqüencia.

El funcionament del transformador:

-Un corrent elèctric pot produir un camp magnètic.

-Un camp magnètic canviant a un bobinat de fil elèctric indueix un corrent elèctric als seus extrems.

Parts del transformador:

-Un nucli de material ferromagnètic que forma un circuit magnètic tancat.

-Un enrotllament o debanament primari al qual s'aplica un corrent elèctric.

-Un enrotllament o debanament secundari que proporcionarà un corrent elèctric de sortida. En alguns casos n'hi pot haver més d'un, de secundari.