Sistema de numeració Maia

Els maies, de la zona precolombiana de Amèrica, utilitzaven un sistema de numeració vigesimal, es a dir, de base 20.

Nombres fins al 19 

En la notació maia els nombres fins al 19 estaven constituits per tres símbols: un en forma de closca(zero), un punt(1) i una barra(5). Van idear un sistema de base 20 amb el 5 com a base auxiliar.En aquest sistema, es sumen els valors dels símbols per a coneixer el nombre. El punt no es pot repetir més de 4 vegades, si neccessitem un 5 posarem una barra, la qual no pot apareixer més de tre vegades.
En aquesta numeració, existixen alternatives a la notació amb punts i barres, podies ser també il·lustrats amb glif. Els més coneguts són els glif de cares, eren rarament usasts i soles es podien trobar en inscripcions molt elaborades.

Nombres superiors a 19 

 Els nombres que eren superiors a 19 eren escrits verticalment en potències de vint. Exemple: 32 s'escrivia com un punt sobre dos punts que a la vegada estaven sobre dos barres. el primer punt era un 20(1x20), i els altres dos punts i les dos barres eren el 12, (1x20)+12= 32.

Per a valors superiors a 400, es necessita un tercer digit, es a dir, una tercera columna. Exemple: 429 s'escrivia amb un punt sobre un atre punt sobre quatre punts sobre una barra, (1x400)+(1X20)+9= 429.

Suma i resta

 La suma es fa amb la combinació dels símbols numèrics en cada nivell.
 En la resta es resten els elements traient-los del símbol numèric del minuend.