Sistema de numeració maia

Els maies van ser un poble que es trobava al sur-est de Mèxic, Guatemala i altres zones de Mesoamèrica.

 El sistema d’escriptura maia, se sol anomenar  jeroglífica por l’uso de dibuixos en lloc de lletres, era una combinació de símbols fonétics silàbics i ideogrames. El desxifrar  l’escritura maia ha sigut un llarg i laborios proces.
Van fer observacions astronòmiques extremadament precises . Els seus diagrames sobre els moviments de la lluna i els planetes són iguals o superiors als de qualsevol altra civilització. Així mateix com altres civilitzacions, els maies van descubrir una mesura precisa de la duració del any solar. Encara que el seu calendari tenia un error de 24h cada quatre anys.
Els maies van idear un sistema de numeració com un instrument per a medir el temps i no per a fer calculs matemàtics. Per això, els nombres maies tenen que veure amb els dies , mesos i anys, i amb la manera de organitzar el calendari. 
Els maies tenien tres modalitats per a representar gràficament els nombres, del 1 al 19, així com del zero: un sistema numèric de punts i ratlles.
En el sistema de numeració maia les quantitats són agrupades de 20 en 20; per eixa raó en cada nivell poden posar-se qualsevol nombre del 0 al 19. Al arribar al vint hi ha que posar un punt en el següent nivell; d'aquesta manera, en el primer nivell s'escriuen les unitats, en el segon nivel es tenen  grups de 20 (vintenes), en el tercer nivel es tenen els grups de 20×20 i en el quart nivell es tenen els grups de 20×20×20.
Els tres símbols bàsics són el punt, el qual el valor és 1; la ratlla, el qual el valor és 5; i la closca de tortuga, la qual és 0.
El sistema de numeració maia,  continua seguent vigesimal, te el 5 como base auxiliar. La unitat es representa per un punt. Dos, tres, i cuatro punts que serveixen per a 2, 3 i 4. El 5 era una ratlla horitzontal, a la qual s'anyadeixenlos punts necessaris per a representar 6, 7, 8 i 9. Per a el 10 s'utilitzaven dos ratlles, i de la mateixa manera es continua fins el 19 (amb tres ratlles i quatre punts) que es el màxim valor que es pot representar en cada nivell del sistema vigesimal. Este sistema de numeració es aditiu, perque es sumen valors dels símbols per coneixer un nombre. El punt no es repetix més de 4 vegades. Si es necessiten 5 punts, entonces se substitueixen per una ratlla. La ratlla no apareix més de 3 vegades. Si es necessiten 4 ratlles, entonces vol dir que es vol escriure un nombre igual o major que 20 necessitant així utilizar un altre major nivel d'ordre.
Per escriure un nombre més gran que vint s’utilitzen els mateixos simbols, però cambia el seu valor depenent de la posició en la que se situe. Els nombres maies s’escriuen de baix cap a dalt.

1. En el primer ordre s’escriuen  les unitats (del 0 al 19), en el segon es representen grups de 20 elements.  Per això es diu que el sistema de numeració maia es vigesimal.

2. En el segon  ordre  cada punt val 20 unitats i cada ratlla val 100 unitats. Així que, el nombre del segon ordre val la multiplicació del nombre per vint. Ex: 6×20=120. Eixes 120 unitats es sumen amb el nombre del primer ordre i s’obté la suma.

3. El tercer ordre tindria que estar format per grups de 20 unitats (20×20×1);  cada punt tindria que valdre 400 unitats.

Els maies vinculaven els nombres del primer ordre  amb els dies, els del segon amb els mesos i els tercers  amb els  de l’any. El sistema de numeració maia conté quatre nivells, que s’utilizaven per a escriure  grans quantitat